A vegades es va amb presses. I les presses no són bones companyes de la fotografia. He anat a la Serra de Prades a preparar la sortida del curs del CRBA. El dia no era gaire bo. Ni plovia ni deixava de ploure, ni feia sol ni estava tapat. No feia fred ni calor. Un dia d’aquells indefinits que a mi no m’inspiren.

He deixat el cotxe al camí de la casa del Titllar i he pujat fins al mas del Pagès. Se m’ha fet curt, però massa llarg per portar-hi 25 alumnes. A més, el terreny és costerut, gens adequat per agrupar tanta gent i prepara unes pràctiques. He seguit fins sola la Moleta i fins sota el Tossal de la Baltasana, el punt més alt d’aquesta serra. Allà m’he trobat amb el bosquet de roure reboll, gairebé sense fulles, molt poc atractiu.

Sembla mentida com la llum ens afecta l’estat d’ànim. Almenys a mi. Aquest llum grisa, mig travessada pels rejos de sol d’un dia boirós em fan passar les ganes de fer res i he anat caminant, observant el magnífic paisatge d’aquestes serres sense treure la càmera de la motxilla.

He decidit que no duré pas els alumnes aquí. El camí és massa estret, hi ha massa arbres caiguts que barren el pas i cal buscar camins nous i total per arribar a un indret que tampoc és tan especial. Me’ñs enduré a La Riba, al riu Brugent on trobarem prou motius per passar el matí.

És d’aquells dies que no caldria treure la càmera del cotxe. Però sempre s’acaba agafant. Però ni la roureda de reboll, ni les vistes de l’alta serra, ni la magnífica teixeda m’han inspirat. En canvi, aquest tronc bessó tallat en el que s’hi veuen els cors dels dos arbres m’ha cridat l’atenció. Què deu tenir la forma de cor que sempre ens inspira?

Avui he estat a la serra de Prades, amb la Montse. Hi hem anat per voltar per aquest indret meravellós per preparar la sortida que la setmana vinent tindré amb els alumnes del curs del CRBA. Com sempre, he portat l’equip fotogràfic i l’he carretejat amunt i avall sense fer pràcticament cap fotografia. Feia un dia ben gris, tapat, d’aquells en que el cel és gris clar sense cap textura.

Hem estat a Farena, a Mont-ral, a Prades… Hem estat a indrets preciosos, ideals per fer-hi alguna de les sessions de la sortida del curs. Però avui eren molt poc inspiradors, amb aquell cel tan gris, els colors esmorteïts, grisosos… Fins que hem anat al naixement del Glorieta des de Mont-ral. Allí, aquesta llum trista hi esqueia d’allò més bé. Hem estat fent-hi fotos més d’una hora i hi hem passat una bona estona.

Un dia rodó: hem preparat la sortida i hem fet algunes fotos. A mitja tarda hem anat a la Mussara. El sol ha sortit per sota els núvols i ha encès el campanar… Un regalet de la serra que l’ha acabat d’arrodonir.

Els fotògrafs de la Natura, especialment els que fotografiem el paisatge, depenem completament de la llum natural. I aquesta llum ve condicionada per un seguit de paràmetres que no podem controlar de cap de les maneres: l’hora del dia, l’estació de l’any i les condicions meteorològiques.

Quan l’hora no és l’adequada ens queda la possibilitat de tornar-hi més tard. O l’endemà. Si no hem endevinat l’estació potser haurem d’esperar uns mesos. I si les condicions meteorològiques no acompanyen ho haurem d’anar intentant fins a trobar les que ens convenen.

L’únic que podem fer és planificar bé la nostra feina. Hi ha espais del Temps a totes les cadenes de ràdio i televisió i, també, a tots els diaris del món. Per saber quan hem d’anar a buscar una imatge hi ha un munt de programes útils que calculen la posició del sol o de la lluna, que són les fonts de llum principals amb les que haurem de treballar.

Entre el marasme de pàgines d’Internet i programes d’astronomia que he trobat n’hi ha un que destaca per damunt de tots: The Photographer’s Ephemeris. Sobre els altres que jo conec té l’avantatge d’una interfície fàcil d’entendre, un disseny net i, a més, utilitza Google Maps per situar el punt de vista i les direccions del sol i la lluna.

Podeu baixar-lo de la pàgina del seu creador l’Stephen Trainor

Sort i èxit!!!

Durant el mes de març dirigiré el curs d’Iniciació a la Fotografia de la Natura que el Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona ofereix als seus alumnes, als d’altres facultats i al públic en general.

A qui va dirigit? A qualsevol persona interessada en la fotografia del patrimoni natural i que no tingui uns coneixements bàsics de fotografia o que, si els té, considera que necessita refermar aquestes bases i posar-hi ordre.

Programa:

• Què és la fotografia: captar la llum.
• L’equip per fotografiar la natura: què necessitem i com funciona.
• La càmera.
• El sensor digital.
• Els objectius.
• Accessoris.
• El procés fotogràfic: l’exposició o el control dels colors (obertura de diafragma, velocitat d’obturació, sensibilitat).
• El procés fotogràfic: la nitidesa o el control dels detalls (profunditat de camp, moviment).
• El procés fotogràfic: la composició o el control de l’estètica.
• El flux de treball: la presa, el revelat, l’edició i l’arxiu

Com s’estructura? Té una durada de 30 hores distribuïdes de la manera següent:

• 12 hores de teoria en les que s’explicaran els conceptes bàsics i s’analitzaran imatges relacionades amb aquests conceptes
• 15 hores de pràctiques a l’entorn de l’Espluga de Francolí, el bosc de Poblet i la serra de Prades
• 3 hores de projecció de les imatges preses pels alumnes i comentaris del professor i de la resta de participants al curs

On? El curs s’impartirà al museu del CRBA, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona

Quan? El curs d’Iniciació a la Fotografia de la Natura té una demanda considerable i se’n presenten dues edicions:

1a edició:

• Sessions teòriques: 1, 2, 3 i 4 de març de 2010 de sis a nou del vespre
• Sortida pràctica de cap de setmana: 6 i 7 de març de 2010
• Projecció comentada: 9 de març de 2010

2a edició:

• Sessions teòriques: 15, 16, 17 i 18 de març de 2010 de sis a nou del vespre
• Sortida pràctica de cap de setmana: 20 i 21 de març de 2010
• Projecció comentada: 23 de març de 2010

Material adequat: Tot i que no és imprescindible, per tal de poder posar en pràctica tots els conceptes del curs i aprofitar-ne el màxim, és recomanable que l’alumne pugui disposar d’una càmera que permeti el control manual de l’exposició (velocitat d’obturació, obertura de diafragma i sensibilitat). L’ideal són les càmeres rèflex digitals, tot i que hi ha càmeres semirèflex o compactes que també són útils.

Preu de la inscripció: 144€

Més informació a la pàgina del CRBA, al telèfon 93 402 15 95 o per correu electrònic

Fotografies de Ricard Ribas

No sabria dir com va començar. Fins on puc recordar, la natura sempre se m’ha fet profundament atractiva. Ja de ben petit, quan sortia de la ciutat era conscient que “estava tocant la Terra”, que entre jo i el planeta no hi havia res, ni rajoles, ni asfalt… res.

Els paisatges naturals sempre m’han fascinat. La natura intocada, incontrolada, lliure de cap intervenció humana, allunyada de tota planificació… El resultat d’un seguit d’accions i reaccions que segueixen unes lleis desconegudes per nosaltres, antigues…. les lleis de la Natura

Ser testimoni de com canvia la llum al llarg del dia i de com aquests canvis transformen el paisatge sempre m’ha emocionat. He tingut la sort de tenir els parcs de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat prop de casa i les espectaculars formacions rocalloses que es poden trobar en aquests espais han creat en mi una sensibilitat especial cap aquestes manifestacions de la Natura.

La fauna i la flora també m’han seduït des de sempre, en el sentit que no n’he tingut mai prou amb les paraules “ocell”, “arbre”, “flor” o “roca”. Saber diferenciar un tallarol d’una mallerenga, un pensament d’una orella d’ós o el calcari del granit ha estat una mena de necessitat urgent, per a mi.

Finalment, després de provar diverses feines, vaig trobar en la fotografia allò que sempre havia estat buscant: viure en contacte amb la natura, a l’aire lliure… He de reconèixer que em sento més còmode menjant-me mig meló a l’ombra d’una alzina al pic de l’estiu que els millors pebrots farcits de brandada de bacallà en el millor restaurant de la ciutat.

En aquestes pàgines hi trobareu el resultat d’aquesta passió: històries vinculades a les imatges que faig senzillament perquè m’agrada fer-les i, també, les que faig per feina que, en realitat, també m’agraden. La fotografia té un equilibri perfecte entre la tècnica, la tecnologia i la creativitat, al meu entendre. Per això se’m fa tan atractiva, per això m’emociona tant. Si llegint aquestes històries i mirant aquestes fotos us emocioneu només la meitat del que jo m’he emocionat fent-les em donaré per satisfet.