Neu

Neu a Terrassa. Quan la Montse s’ha llevat és el primer que ha dit: “està tot nevat!!!”.

Jo he pensat en aquella cançó del Pau Riba que diu:

Qui sap si algun infant

es llevarà i veurà les case blanques

i amb crits molt contents

ho anunciarà al germans i als pares

“hi ha neu!!!” cridarà

i els germanets sortiran corrents a la terrassa

mentre que els grans, també,

per fe’l callar voldran tirar-li una sabata

Realment, el pati de casa estava cobert de neu i la llum del matí era trista i freda, dàquell gris blavós de les matinades fredes i amb neu de l’hivern mediterrani.

No és habitual que nevi a Terrassa i m’he pensat el dia pensant que hauria de fer fotos de l’aspecte de la ciutat sota la neu. Però la feina i els tràfecs del trànsit m’han entretingut fins a mitja tarda. He pensat que, tant per tant, seria millor sortir quan es fes fosc, en aquell moment màgic en el que la claror del cel i la dels llums artificials de la ciutat s’igualen.

He fet només algunes fotos. Aquest hora fantàstica dura només uns minuts i ben aviat el cel ha sigut massa fosc com per aconseguir les imatges que m’havia construït dins del cap.

Fa fred després de les nevades. Ara ja no cau res del cel. Només un fred que ess fica dins l’ànima. Per sort, a casa s’hi està calent…