Estic llegint “The DAM Book: Digital Asset Management for Photographers”. És un llibre interessant que explica la manera d’organitzar un arxiu fotogràfic digital. Hi tinc un cert interès perquè jo segueixo utilitzant el mateix sistema que tenia per a les imatges químiques adaptat a les digitals, però tinc la impressió que no estic utilitzant tota la potència de la tecnologia digital. Com que abans de fer de fotògraf feia d’informàtic, quan vaig canviar d’ofici vaig utilitzar els meus coneixements per dissenyar i construir una base de dades per arxivar la informació relativa de les meves imatges. M’ha funcionat molt bés durant una colla d’anys. Mica en mica l’he anat adaptant a les noves necessitats: quan vaig comprar un escànners, vaig incorporar-hi la possibilitat de veure les imatges i, fins i tot de triar-les sense haver d’utilitzar la taula de llum.

Quan vaig començar a fer fotografies amb càmeres digitals vaig programar sistemes molt pràctics d’introduir informació a la base de dades lligada a les imatges i, també, d’incloure les imatges a la base de dades. Tanmateix, el sentiments que podia fer-ho millor m’acompanyava sempre. Ara que estic llegint aquest llibre m’adono que la meva base de dades és realment molt bona, però que hi ha sistemes encara millors, més àgils, més eficients, que permeten més flexibilitat. I ara vull canviar i adoptar un d’aquests sistemes.

Una de les premisses de les que parteix el llibre és “no et refiïs de la teva memòria”. Quan vaig llegir-ho, vaig somriure. Jo sempre he tingut molt bona memòria i sempre he pensat que tinc al cap totes les meves imatges i que les puc trobar fàcilment. Fins i tot sense base de dades. Vaig tenir una reacció d’aquelles tan típiques: “a mi això no em passa!”

Just ahir estava triant unes imatges d’arxiu que estic preparant per un nou llibre en el que estic treballant. Necessitava una foto de guineu en un entorn mediterrani. Vaig trobar de seguida el que buscava, però em vaig adonar que aquella imatge ja havia estat publicada en un altre llibre i no volia repetir. Va ser una contrarietat perquè no recordava tenir cap altre imatge tan suggerent com aquella. Vaig començar a repassar les imatges de guineu que tinc a l’arxiu i, també, les que tinc encara per arxivar (com que encara no he decidit el nou sistema d’arxiu vaig una mica endarrerit…).

I em vaig trobar amb la imatge que encapçala aquesta nota. M’agrada. És ben bé el que buscava… i no la recordava!!! Quina llàstima! He d’acabar donant la raó a en Peter Krogh, l’autor del llibre: no em puc refiar de la meva memòria!!! Ara encara llegeixo el llibre amb més interès. He de decidir ben aviat el nou sistema d’arxiu!