Mai m’ha agradat fer servir receptors GPS. Sóc dels que ho passa bé mirant mapes, intentant orientar-me sobre el terreny, buscant punts de referència i, perquè no? perdre’m. Seguir el camí a la perfecció és molt útil quan es té pressa, però quantes vegades no hem descobert un racó preciós, precisament, perquè ens hem perdut?

Però, darrerament, he descobert una utilitat pràctica als receptors de GPS que, a més, té incidència directa en la meva feina i en el rendiment que en puc treure. Aquesta utilitat es diu GeoSetter, és gratuïta i permet incrustar la situació geogràfica en la que va fer una fotografia dins la informació EXIF de les imatges digitals.

Els que vam seguir treballant amb Nikon tenim la possibilitat de connectar una unitat GPS a la càmera i automàticament es grava la longitud i la latitud a la informació de la imatge però, sincerament, em sembla un sistema molt poc pràctic. Fer una fotografia ja comporta prou etapes: buscar el punt de vista, col·locar el trípode, buscar l’enquadrament necessari, muntar l’objectiu adequat, muntar la càmera sobre el trípode, connectar el cable disparador, ajustar l’enquadrament, calcular l’exposició, pensar en la profunditat de camp adequada, ajustar la càmera, disparar, mirar la imatge, comprovar l’histograma i tornar a plegar-ho tot. Només pensar a afegir-hi totes les operacions vinculades amb el GPS ja se’m fa pesat!

Però hi ha un altre sistema, més senzill, més pràctic i iguament eficient: el GeoSetter. Aquest programa permet sincronitzar un conjunt d’imatges amb la informació d’una ruta presa amb el GPS. Només cal tenir sincronitzat el rellotge de la càmera amb el de l’aparell que ha registrat la ruta que hem seguit durant el dia.

El procés és senzill: cal tenir el GPS engegat durant la jornada de treball, de manera que vagi prenent informació de la posició en la que estem treballant durant tot el dia. Quan arribem a casa, descarreguem el tracklog (el fitxer que conté tots els punts pels que hem passat durant el dia) a l’ordinador i, des del GeoSetter li diem que volem sincronitzar totes les imatges del dia (haurien d’estar totes dins la mateixa carpeta) amb aquesta informació.

I, màgia!!!! Totes les imatges contindran, automàticament, les posicions exactes en les que van ser preses. Molt més còmode que no pas haver de connectar la càmera al receptor a cada presa.

A més, programes com el Lightroom incorporen una utilitat que ens permet veure el lloc exacte on es va fer la imatge, sempre que porti incorporada la localització. És molt senzill: a la pantalla de biblioteca repassem les metadades. Dins de l’apartat EXIF ens hi sortirà l’etiqueta GPS amb les dades de la localització geogràfica. Al costat d’aquesta informació hi ha una petita fletxa. Si fem click sobre aquesta fletxa s’obrirà el nostre navegador per defecte i es carregarà el mapa de Google que correspon al punt on vam fer la fotografia. A Catalunya, Google Maps disposa d’ortofotomapes que permeten comprovar que, efectivament, la utilitat funciona!!!

Ara volto pel món amb un GPS engegat. Però no el faig servir per orientar-me. Segueixo passant-ho bé mirant mapes, buscant punts de referència i, algunes vegades, perdent-me. Com ara fa uns mesos a la Provença. Vam seguir un camí que no sabíem on anava i ens va portar a un mirador natural sobre les formacions fantàstiques de colors inimaginables que podeu veure a la fotografia que encapçala aquestes ratlles.

Els fotògrafs de la Natura, especialment els que fotografiem el paisatge, depenem completament de la llum natural. I aquesta llum ve condicionada per un seguit de paràmetres que no podem controlar de cap de les maneres: l’hora del dia, l’estació de l’any i les condicions meteorològiques.

Quan l’hora no és l’adequada ens queda la possibilitat de tornar-hi més tard. O l’endemà. Si no hem endevinat l’estació potser haurem d’esperar uns mesos. I si les condicions meteorològiques no acompanyen ho haurem d’anar intentant fins a trobar les que ens convenen.

L’únic que podem fer és planificar bé la nostra feina. Hi ha espais del Temps a totes les cadenes de ràdio i televisió i, també, a tots els diaris del món. Per saber quan hem d’anar a buscar una imatge hi ha un munt de programes útils que calculen la posició del sol o de la lluna, que són les fonts de llum principals amb les que haurem de treballar.

Entre el marasme de pàgines d’Internet i programes d’astronomia que he trobat n’hi ha un que destaca per damunt de tots: The Photographer’s Ephemeris. Sobre els altres que jo conec té l’avantatge d’una interfície fàcil d’entendre, un disseny net i, a més, utilitza Google Maps per situar el punt de vista i les direccions del sol i la lluna.

Podeu baixar-lo de la pàgina del seu creador l’Stephen Trainor

Sort i èxit!!!